Un dia d'estiu:

Érem a la piscina de casa meva,feia molt bon temps,els meus pares i els d'en Josep eren de vacançes a Menorca.
De cop i volta van començar a aparèixer núvols i es va aixecar el vent,vaig mirar el cel i m'en vaig adonar que no eren els núvols de sempre,aquells eren grisosos quasi negres.El meu gos,en Max,es va tornar boig,semblava que se'n volia anar corrents.En aquell moment ho vaig entendre;estava apunt d'haver-hi una tempesta forta,vam sortir de la piscina i vam anar al poble,al carrer principal,on hi havia més gent i ens sentiem més segurs.
De cop i volta va començar a calamarçar,les boles de gel eren tan grans com pilotes de tennis,queien als caps de les persones que de seguit queien al terre,els vidres dels cotxes es trencaven;els arbres s'havien desarrelat bruscament del sòl;els contenidors de bassura rondaven pel poble.Feia olor a terra,costava respirar per la humitat.Ens vam amagar en el subterrani del poliesportiu,vam pujar dos hores més tard alló semblava l'enfonsament del món.