Entro a l'aula,m'assec,no dic res.Em miren,els miro.Primer,unes quantes rialles sufocades,però jo em limito a arronsar les espatlles,i per un moment es fa un gran silenci i només escolto els sons més nimis, el radiador roncant a la cantonada de l'aula,els esbufecs nasals d'un dels alumnes grassos.
Alguns d'ells estan agitats.”Quan diré alguna cosa?”Es bellugen,es miren el rellotge.Alguns estudiants guaiten a fora per la finestra,fent veure que estan de tornada.Això durant uns bons quinze minuts,fins que finalment trenco el gel amb un xiuxiueig:Què passa aquí?_pregunto.
Aleshores comença lentament una discussió,que és el que havia volgut tota l'estona,sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes.Per què ens incomoda tant,el silenci?Per què ens sentim millor amb el soroll?
No hay comentarios:
Publicar un comentario