Em dic David i tinc vint-i-tres anys,visc a Madrid,exactament a Toledo.N'estic fart:tants cotxes,la contaminació,el fum,persones a tot arreu.Me'n vull anar d'aquí.S'ha mort la meva mare,amb el meu pare no em parlo,no tinc fills i soc fill únic per això,que demà me'n vaig amb el meu cotxe a un poblet a prop d'Abu Dhabi.
Ja he arribat! He tardat aproximadament trenta tres hores de viatge amb cotxe,creuer i finalment amb avió.M'allotjo en l'hotel i ja m'he instal·lat,he anat a donar una volteta i resulta que no entenc res:l'idioma,els cartells...
Han passat tres setmanes i he conegut una noia tan maca que il·lumina en la foscor però ja té xicot i només vol amistat.Estic desesperat,sempre he de ser jo el que acaba com un inutil,sort que al cap del temps he conegut un noi que es diu Francis,em cau molt bé i m'ajuda com pot.Diu que m'he d'oblidar d'ella,però jo no puc perquè estic enamorat.Per cert,si encara no ho he dit,ella es diu Jabiba i té dinou anys,és preciosa i molt carinyosa,però el seu home la maltracta.Al dia següent vaig anar al supermercat i la vaig veure,sola.
Vam parlar i quedàrem per anar a prendre un cafè.Estàvem en el bar Rendezvois;parlàrem del seu home,fa que ens coneixem tres mesos i li proposo si vol anar a Estats Units amb mi,diu que si.Ens vam acabar de prendre el cafè i me'n vaig anar.
Al dia següent em vaig despertar i vaig llegir el diari,a la primera pàgina sortia:per la nit va ser maltractada una dona jove per al seu marit.
Em vaig quedar sense paraules perquè sortia la foto de la Jabiba,vaig prendre la decisió de suicidarme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario